«Els essers humans son com l’aigua que sempre flueix cap als seus inicis» és la dita haussa que inspira aquesta fresca i preciosa història de dues germanes bessones –Hassana i Husseina– que esdevenen separades pel blau i immens oceà, després de ser venudes com a esclaves a les acaballes del segle XIX. Però que, a desgrat d’eixa distància forçosa, es mantenen connectades a través dels somnis d’ambdues, alimentant l’anhel de retrobar-se.
Ayesha Harruna Attah ens presenta un relat senzill, però on es descriu cada nou indret i idioma amb tanta profunditat que es pot sentir la transició d’un lloc a un altre. Passant per la gastronomia fins l’arquitectura i la roba, l’escriptora ghanesa ens submergeix en un coral de cultures, creant una novel·la acolorida i panafricanista.
Així i tot, aquesta narració accessible no impedeix abordar qüestions tan obscures i denses com l’esclavitud i la colonització, enfocant-les des d’una perspectiva diferent a l’habitual, des de la mirada de la xiquesa. Presentant-nos noves veus que analitzen el racisme sistèmic generat per aquesta ideologia que justificava –i justifica– el tràfic de persones, incloent la complicitat africana en el comerç transatlàntic i europeu d’esclavitud.
El blau entre nosaltres suposa també l’exploració de dues xiquetes que transiten entre la infantesa i l’adolescència, descobrint des del Pelourinho de Bahia fins a Cape Coast a la Costa d’Or, com de determinants en els seues vides són, i van a ser, la intersecció del gènere, el color de la seua pell i el colonialisme.
La mirada de les filles de Yemanjá –deessa del mar i de les bessones en la religió candomblé– ens convida a reflexionar sobre la petjada de l’imperialisme europeu sobre l’Àfrica occidental i brinda ferramentes perquè aquest poble austral es reconcilie amb la seua història.
