El poder de la invisibilitat

per Andrea Torres Saiz
La dona invisible
Autor/a: Mònica Richart i il.lustradora d’Elga Fernández
Editorial: Edicions del Bullent
ISBN: 978-84-9904-253-4
Número de pàgines: 152 pàgines
Preu: 16 €

Quins pensaments passen per les ments d’eixes persones que romanen invisibles per a la societat, com són les escombriaires, zeladores, netejadores i cuidadores? —Sí, gairebé sempre, són dones—. Quins desitjos tenen? Què volen dir i no poden? Què han observat i tu no? Moltes persones invisibles tenen el poder de l’atenció, de la paciència i de la minuciositat. I moltes altres virtuts indetectables i innumerables. Per ser invisibles, clar. Malauradament, en moltes ocasions, ni tan sols elles són conscients de disposar d’aquests superpoders.

Mihaela és una d’elles. Dona romanesa amb un passat tràgic, es dedica a netejar l’edifici d’una conselleria quan es veu —d’improvís— immiscida en un estrany crim. A l’estil de Miss Marple, la seua vida es veu capgirada per aquest succés i —inexorablement— canvia de rumb.

La dona invisible posa sobre la taula qüestions com la soledat, la vellesa, la depressió i el suïcidi i —de rebot i d’una manera molt intel·ligent— fa una crítica capciosa a l’estructura del funcionariat i la classe buròcrata. Les línies de Richart han estat filades amb cura i talent, deixant entreveure que és una de les veus literàries emergents que cal recordar i tindre en compte perquè ens promet un futur brillant. Amb la seua quarta novel·la, guanyadora del Premi Soler i Estruch 2021, la jove escriptora aconsegueix submergir el lector en el delicat món interior de Mihaela, fent-li descobrir que, «al remat, potser, no era tan invisible com havia volgut creure».

Comparteix:

Visc a la caseta: visca la caseta!

Aquesta antropologia de la “caseta” valenciana és la que ocupa Viure a la caseta, obra guanyadora del 22é Premi Bernat Capó de cultura popular, convocat per L’ETNO, i que ara veu la llum a l’editorial Bullent.