Bibliodiversitat perquè cada persona trobe la seua Àustria-Hongria

per David Silvestre

Aquest passat estiu em vaig trobar a Viena completament paralitzat front a la camisa que vestia l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria quan va ser assassinat el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, el qual va acabar per desencadenar la I Guerra Mundial. Per a mi, aquests minuts de paràlisi van significar la culminació d’una curiositat devoradora que em va néixer fa cosa d’un any per tot el que haguera de veure amb l’Imperi Austrohongarés, un interés ‘friki’ per aquest difunt estat multiètnic que va començar amb vídeos de YouTube i que, ràpidament, va anar a parar de cap als llibres.

No em va resultar gens fàcil trobar títols que parlaren de la monarquia dual dels Habsburgo, però, després d’una consulta pública a Twitter em vaig fer amb un parell de llibres d’editorials, fins ara desconegudes per a mi, que van complir amb les expectatives: hi havia trobat un espai per poder bussejar en el meu nou fetitxe, estava feliç.

L’any 2010, l’Aliança Internacional d’Editors Independents van establir el 21 de setembre com a data perquè els membres de l’entitat celebren el Dia Internacional de la Bibliodiversitat, un concepte que reivindica el valor dels llibres com a objectes que enriqueixen culturalment a les societats i no han d’estar subjugats únicament al valor comercial.

Manuel Ramírez, cofundador de l’editorial Pre-Textos, defensa que “la nostra societat és cada vegada més diversa, per això convé la major bibliodiversitat, per a fer-se una idea més precisa de la realitat que ens circumda. Les editorials independents són les que poden donar una visió més cabal d’eixa diversitat”.

Si estudiem les xifres oferides a l’estudi Comercio Interior del Libro en España 2020 presentat per la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE) veurem que el catàleg viu, els llibres totals que actualment es poden adquirir, arreplega més de 700.000 títols dels quals el 50,5% del total pertanyen a les editorials de menor grandària. Aquesta xifra abasta el 77% si sumem a les editorials mitjanes, enfront del 23% que aglutinen les editorials grans i molt grans, segons la diferenciació establida per FGEE.

Malgrat aquesta dada, si el que mirem són els resultats econòmics, veurem que els percentatges s’intercanvien: la suma de la facturació de l’any 2020 en editorials molt grans i grans representa el 62,9% del total, mentre que les menudes i mitjanes en conjunt es queden amb el 37,2% restant.

Enfront de l’atropellament de la fórmula establida pels best-sellers en els rànquings de venda, veiem que són les editorials independents les que treballen per confeccionar una oferta literària diversa, perquè cada lectora i lector puga trobar la seua pròpia Àustria-Hongria, tal com explica Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres, “les editorials independents publiquem llibres que aborden diverses preocupacions, som sensibles a les necessitats del nostre entorn i això es reflecteix al catàleg que oferim”.

Comparteix: