La fletxa roja: el sector del llibre és l’únic que augmenta el percentatge de ‘pirates’

per David Silvestre

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua estableix com a ‘pirata’, entre altres accepcions, a la «persona que comet accions il·legals en programes o sistemes informàtics». A principis dels 2000, internet era la nova Amèrica a la meua família, més concretament, un nou Carib per descobrir. Mon pare comprava CDs verge i, amb l’ajuda de plataformes primitives, col·locava amb picardia les estrenes cinematogràfiques a les estanteries del saló. Havia començat la nova pirateria, i ell, com cada vegada més persones, exercia com a un William Kidd anònim.

Pel·lícules, discos, videojocs… tot es trobava, gratuït, a l’abast de qualsevol. Curiosament, el que mai es va plantejar a casa va ser el pirateig de llibres. Per què, si hi ha biblioteques? Com? Fotocopiant pàgina a pàgina cada llibre per acabar llegint-ho d’una manera incòmoda? Però la digitalització arriba a tots els àmbits com una maquinària imparable i  discreta

El passat 14 de setembre es va presentar al Museu Arqueològic Nacional l’Observatorio de pirateria y hábitos de consumo de contenidos digitales corresponent a l’any 2021 amb una molt bona notícia com a titular: el volum total de pirateria va descendir en un 8% respecte a l’any anterior, un descens que arriba al 20% si s’agafen com a referència les dades de 2018. Un altre aspecte a destacar és que el nombre d’usuaris que, agrupats per sectors culturals, trien piratejar els continguts, també es redueix majoritàriament. 

Malgrat aquest panorama favorable, la situació es complica si parlem de literatura. El sector del llibre és l’únic en el qual han augmentat el percentatge d’usuaris que decideixen optar per la pirateria per a obtindre els continguts, passant d’un 33% en 2020, a un 34% en 2021. A més, aquesta xifra situa al sector del llibre com el segon amb més percentatge de ‘pirates’, només superat per la música, que baixa del 43 al 38%, i seguit en la distància pel pirateig de pel·lícules que es situa en el 25%.

Daniel Fernández, president del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), ha volgut subratllar aquesta dada, «som l’única fletxa roja en el conjunt de les indústries culturals», destaca Fernández, «ens disgusta la facilitat amb la qual s’intercanvien periòdics, revistes, o llibres complets a través de les aplicacions de missatgeria instantània».

Les noves tecnologies, i l’aparició de nous suports electrònics, han permés la descàrrega de llibres en qualsevol format a colp d’un clic i, encara que la majoria dels usuaris encara s’inclina pels portals web, apps com WhatsApp i, sobretot, Telegram, s’han establit com canals alternatius per a trobar els títols esquivant la seua compra. Resultat? 2021 va tancar amb 570 milions d’accessos il·legals a llibres, amb les novetats de menys d’un any com producte més buscat, i generant un perjudici total de 217 milions d’euros per a la indústria editorial.

Comparteix: