Vocabulari natural i històries properes, la porta d’entrada a la lectura en valencià

per David Silvestre
  • La visita d’autores als clubs de lectura és altra ferramenta per a fomentar aquestes lectures

El passat 2 de novembre, el club de lectura de Casinos es va reunir per a conversar al voltant d’El temps de cada cosa (Balandra Edicions), novel·la de l’escriptora beterana Raquel Ricart, qui també va participar en la trobada. Aquesta activitat, que compta amb la subvenció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i la Fundació FULL, va significar la primera lectura en valencià del grup des del seu començament i, per aquest motiu, en un inici, agafaren el títol amb alguns dubtes. El resultat els va buidar tots i va deixar en les participants la satisfacció d’haver descobert un treball proper que va connectar amb les lectores, i una conversa interminable en la qual es “parlava dels personatges com si estigueren vius en la realitat”, segons afirma Ricart.

Tal com explica Carme Navarro, integrant de Sénia Projectes Educatius, entitat coordinadora de més quaranta clubs de lectura al territori valencià, aquest no és un cas aïllat. “Quan comences un club i proposes un llibre traduït als dos idiomes, normalment, els exemplars en valencià es queden”, assenyala Navarro.

L’estudi d’Hàbits de lectura i compra de llibres a la Comunitat Valenciana 2020, a càrrec de la Fundació FULL en col·laboració amb Conecta Research & Consulting, reflecteix que només el 7% de les persones enquestades tenen preferència per llegir en valencià. Carme Navarro sosté que aquesta reticència inicial es deu al fet que, lectores i lectors, pensen que no es poden enfrontar a un llibre en aquesta llengua i, assegura, revertir aquesta creença és “un treball de fons”.

Llibres com El temps de cada cosa de Raquel Ricart són ferramentes habituals en els clubs lectors com a porta d’entrada a la lectura en valencià. Segons defensa Sònia Martí Alepuz, bibliotecària de l’Ajuntament d’Almussafes i figura acostumada a aquestes trobades, les novel·les que treballen des d’un vocabulari que transmeta naturalitat i configuren històries que es puguen contextualitzar amb qui llig, són les millors per a començar aquest viatge literari.

D’altra banda, la presència d’autores i autors als clubs també és un element recurrent per a facilitar i fomentar la normalització de la lectura en aquesta llengua. “Comptar amb la visita d’una autora representa el 90% de la sessió. Quan les lectores trenquen els nervis i es llancen a preguntar, es genera una experiència fantàstica”, sentència Alepuz.


Per la seua part, Raquel Ricart, coincideix que aquestes trobades sempre aporten un resultat molt positiu, i espera que el seu treball espente a les lectores a continuar buscant noves lectures en valencià perquè, reivindica, “es tracta d’una llengua amb un gran potencial literari”. Finalment, Ricart deixa una petició per a millorar aquesta realitat: “que les figures mediàtiques valencianes potencien la literatura autòctona, que es deixen veure amb llibres valencians”.

Comparteix: